Verbs amb formes velaritzades

Quan el verb acaba en -c en la primera persona del present d'indicatiu, diem que és un verb velar.

Verbs velars: beure, seure, moure, creure, aprendre, encendre, resoldre, vendre, conèixer, aparèixer ...
Exemples: jo bec, jo sec, jo venc, jo aprenc, jo entenc, jo encenc, jo resolc ...

Els verbs velars presenten  -gu- en els dos temps de subjuntiu.

Present de subjuntiu                                    Imperfet de subjuntiu
Vol que ...                                                       Volia que ...
Espera que ...                                                  Esperava que ...
Necessitem que ...                                           Necessitàvem que ...
jo                begui                                          begués
tu                beguis                                        beguessis
ell/ella         begui                                          begués
nosaltres      beguem                                      beguéssim
vosaltres      begueu                                       beguéssiu
ells /elles     beguin                                        beguessin

La segona persona del singular (tu) ens ajuda a conjugar la segona del plural (vosaltres)

Els verbs saber i caber son especials: presenten -gu- al present de subjuntiu, però no a l'imperfet de subjuntiu

Present de subjuntiu                                   Imperfet de subjuntiu
sàpiga          càpiga                                       sabés             cabés
sàpigues       càpigues                                   sabessis          cabessis
sàpiga          càpiga                                       sabés              cabés
sapiguem     capiguem                                   sabéssim        cabéssim
sapigueu      capigueu                                    sabéssiu         cabéssiu
sàpiguen      càpiguen                                    sabessin         cabessin


ORDRES

Quan volem expressar una ordre amb NO, es a dir, una PROHIBICIÓ, fem servir, el present de subjuntiu.

Com que els verbs velars presenten gu als temps de subjuntiu, sempre tindrem formes velars amb gu en les ordres negatives.

Exemples:
No respongueu cap pregunta als periodistes.
No begueu aigua d'aquesta!
No escrigueu amb llapis.

Quan volem expressar una ordre de forma directa, fem servir l'imperatiu. La majoria de verbs velars tenen aquests models d'imperatiu:

tu               beu               coneix
vostè          begui            conegui
nosaltres    beguem        coneguem
vosaltres    beveu           coneixeu
vostès        beguin          coneguin

* La segona persona del singular i del plural no tenen gu.

Alguns verbs velars (dir, estar, poder, voler, saber...) tenen aquest model d'imperatiu:

tu              digues
vostè         digui
nosaltres   diguem
vosaltres   digueu
vostès        diguin

Tant si l'ordre és negativa com positiva ens pot ajudar recordar això:

la 2a. del singular (Tu) és igual a la 2a del plural (Vosaltres)

Exemples:
Tu, ven la casa  --> vosaltres, veneu la casa
tu, no venguis la casa --> vosaltres, no vengueu la casa
tu, mou la cadira --> vosaltres, moveu la cadira
tu, no moguis la cadira --> vosaltres, no mogueu la cadira.