Dièresi

La dièresi indica que la i i la u no formen amb les vocals immediates, i que per tant es pronuncien en síl·labes diferents:

beina --> veïna                                   becaina --> cocaïna, heroïna
ho veia --> obeïa                                noia --> oïa
t'ho duia --> traduïa                            Sau --> saüc

La dièresi també indica que la u dels grups güe, güi, qüe, qüi, s'ha de pronunciar:
freqüència, ubiqüitat, llengües,ambigüitat ...

La dièresi no coincideix sempre amb la síl·laba tònica de la paraula:
aïllar, amoïnar, traïdor, posseïdor, intuïció, fruïció ...

* Si en una vocal coincideixen accent i dièresi, hi deixem l'accent:
país (pa-ís), obeíem (o-be-í-em)

Els verbs de la primera conjugació, acabats en  -ear, -iar, -uar tenen formes amb dièresi a la terminació, sempre a la segona vocal:

canviï, estudiïs, anunciïn, suïn, actuïn ...

Els participis dels verbs acabats en -ir: proveït, conduït, ...
Cal anar en compte especialment amb els verbs:
agraïa
agraïes
agraïa
agraíem
agraíeu
agraïen

La paraula reüll i formes del verb reeixir porten dièresi:
reïxo, reïxes, reïx ...

També porten dièresi: proïsme i lluïsme.

NO porten dièresi:

1.- Els infinitius, gerundis, futurs i condicionals dels verbs acabats en vocal + ir:

agrair, agraint, agrairé, agrairia, construir, construint, construiré, construiria

2.- Els mots formats amb prefixos:

contraindicat, reincidir, antiimflamatori ...

3.- Les paraules que acaben amb els sufixos -isme, -ista

arcaisme, altruisme, ateisme, egoisme, egoista, monoteista ...