Composició. El guionet.

Composició és unir dos mots que ja tenen sentit per serparat. Podem unir mots diversos:
verbs+substantius, adjectius +substantius, substantius+substantius, etc.

S'escriuen sense guionet:

• Mots compostos amb prefixos tònics ( exrector, preindustrial, preromànic...)
• Mots amb el primer terme acabat en -o (grecoromà, sociolingüistic...)
• Mots compostos en general (allioli, capicua, coliflor, capgrós, maldecap, pocavergonya, sordmut, vistiplau, ...)

S'escriuen amb guionet:

• Compostos d'un punt cardinal (sud-africa, nord-americà, sud-oest, ...)
• Compostos de mots catalans, si el primer acaba en vocal i el segon comença per, r,s,x ( guarda-roba, penja-robes, barba-ros, barba-roig, busca-raons, gira-sol, para-sol, poca-solta, penya-segat, para-xocs, escura-xemeneies, ...)
• Compostos formats per mots repetitius o expressius (bum-bum, nyec-nyec, nyigui-nyogui, patim-patam, rau-rau, xino-xano, xiu-xiu, ...)
• Compostos formats per un primer component accentuat (mà-llarg, pél-curt, pèl-roig, ...)
• Compostos que presenten problemes de lectura (Font-romeu, Puig-reig, pit-roig, cin-en-rama, plats-i-olles, ...)
• Compostos populars (abans-d'ahir, adéu-siau, cul-de-sac, corre-cuita, ...)
• No + substantiu ( la no-violència, el no-res, ...)

Essa Sonora

El so [z] que anomenem essa sonora, es pot representar amb s o z, segons el context.

Z

• Principi de mot --> zona, zero, zebra, zoològic ...
• després de consonant --> senzill, esmorzar, dotze, salze, utilitzar, zebra, zeta, onze, esmorzar ...

S

• entre vocals --> casa, vellesa, rosa, fastigosa, pisos, països, tesi, anestèsia, gasos, nasal, decisió, oasi, crisi, camisa, asil, gasa, frase, obesitat, dosi, Àsia, casos, entusiasme, análisi, centèsim, lesió...

Polisèmia i homonímia

De vegades un mot té més d'un sentit:

Mot polisèmic --> és quan té més d'un significat. Per exemple: premsa

• Màquina que serveix per esprémer, esclafar.
• Aparell d'imprimir.
• Conjunt de publicacions periòdiques...

Mot homònim --> és quan dos o més mots es pronuncien i s'escriuen igual però són paraules diferents i tenen un significat diferent. Per exemple: dur

• Verb dur
• Adjectiu dur

B i V

Normalment després de m s'escriu b: embolicar, tombar ...

Després de n s'escriu v: inventar, canvi, enviar...  A excepció de:

• Circumval·lació
• tramvia
• triumvir

Alguns pseudoderivats s'escriuen diferent d'altres mots de la mateixa família:

calb, calbejar, calbet però calvície
abortiu però avortar, avortament
cerbral, cerebel però cervell
corb, encorbar, econrbat però còrvids
labial però llavi
mòbil, immòbil, automòbil però moure, moviment, movible
nebulós, nebulitzador però núvol, ennuvolat, nuvolada, nuvolositat
probable, improbale, probabilitat però provar, provable, emprovar


S'escriuen amb B:

abans, acabar, arribar, baf, baró, basc, bena, beina, biga, biscaí, bivac, bolcar, bolquet, comboi, desimbolt, rebentar, rebolcar, riba, saba, treballar, trobador, trobar, ...

S'escriuen amb V:

advocat, alcova, almívar, arravatar, arrova, avall, avarca, avi, avorri, bava, canvi, caravel·la, cascavell, cavalcar, cavall, civada, covard, endívia, envernissar, envestir, espavilar, esvelt, fava, galvana, gavany, gavardina, gavarra, gavatx, gleva, govern, gravar, haver, javelina, pavelló, raval, rave, rivet, sivella, tàvec, taverna, travar, traveta, trèvol, vaixell, veella, vermelló, vernís, vogar, ...

Oracions específicatives i explicatives

Les oracions explicatives han d'anar tancades entre signes de puntuació.

Espefcifícativa --> Els alumnes de 2nC que van fer totes les activitats han aprovat

• Sols han aprovat els que van fer totes les activitats

Explicativa --> Els alumnes de 2nC, que van fer totes les activitats, han aprovat

• Tots van fer totes les activitats, així que tots han aprovat.

Malgrat que les oracions son idèntiques (a excepció dels signes de puntuació), el significat és diferent.

La paraula més adequada

alhora --> al mateix temps
a l'hora --> referent a hora.

desvelar --> descobrir, revelar, quelcom que estava amagat.
desvetllar --> treure la son

necessari --> no es pot passar sense ella, no se'n pot prescindir.
precís --> està perfectament determinat, és justament el que ha de ser.

altres --> indica que no és la mateixa persona o la mateixa cosa que la que s'ha dit abans. Sempre porta al davant un, el o de (Em deixaràs un altre llibre?).Encara un més.Sempre porta al davant (Posa-me'n un altre kilo).
demés --> a més a més

mateixa --> no és diferent, és idèntic.
pròpia --> és d'una persona o d'una cosa i no d'altres, és meu i no d'un altre. És possessiu, indica que una cosa és d'algú.

ensaïmada --> és una pasta rodona feta amb farina, ou, sucre i saïm. Se li dóna la forma d'un cargol.
enciamada --> amanida d’enciam, d’escarola o d’altres verdures que se solen menjar crues.

el llum --> és un estri o aparell que fa llum artificial.
la llum --> és la forma d'energia que ens permet veure les coses.

aleshores --> en aquell moment, en aquest cas.
a les hores --> referent a hores.

el son --> és l'estat de repòs en què es troben les persones i els animals quan dormen.
la son --> és el desig de dormir, les ganes de dormir.

dobles (verb doblar) --> fer que alguna cosa sigui el doble del que era.
doblegues (verb doblegar) --> Plegar un paper, una roba, un filferro, etc., posant una part sobre l'altra.

planell --> és un terreny pla i no gaire gran que s'aixeca enmig d'una plana.
plànol --> és un pla d'una ciutat, d'un país, d'un edifici, etc, que ens ajuda a no perdre'ns.

el fi --> és allò que es vol aconseguir amb qualsevol acció. L'objectiu.
la fi --> és el punt últim o la part última d'alguna cosa. La nit és la fi del dia; la mort és la fi de la vida.

abocar --> Fer sortir d'un recipient, inclinant-lo, el que hi ha a dins.
evocar --> Fer que una cosa vingui a la memòria, a la imaginació.

bena --> és una tira de drap que es fa servir per a tapar ferides o per a embolicar alguna part del cos.
vena --> és un conducte que porta la sang des de les diverses parts del cos cap al cor.

boga --> és una planta de fulles dures, molt llargues i dretes, que serveix per a fer seients de cadira, estores, etc.
voga --> és el fet de vogar o remar. Estar en voga és estar de moda, estar acceptat per molta gent.

beta --> Nom de la segona lletra de l'alfabet grec β, Β.
veta --> és una tira de roba llarga i estreta, de lli o de cotó, que es fa servir per a lligar, per a fer rivets, etc. Seguir la veta a algú és no portar-li la contrària.

bot --> és un recipient de pell que es fa servir per a posar líquids, especialment vi. És un salt que un animal o una persona fa de sobte. És una barca petita sense coberta.
vot --> és l'opinió que dóna una persona quan es fan eleccions, quan s'ha de decidir alguna cosa en assemblea, etc. Promesa d'una cosa que una persona o un grup de persones fan a Déu, a la Mare de Déu o a algun sant.

bull --> és el moviment que fa un líquid quan el fem bullir. Diem que a una persona li falta un bull quan és una mica boja i fa coses estranyes.
vull --> primera persona del verb voler.

bast --> Que és poc fi, poc delicat.
vast --> D'una gran extensió, molt gran.

baga --> és un nus que es fa al final d'una corda o d'un cordill i que forma una anella. Els cordons de les sabates es corden fent baga. Cargol de fusteria que acaba en una anella. Es fa servir per a penjar-hi alguna cosa.
vaga --> és el fet de deixar de treballar durant una estona o durant uns dies per reivindicar alguna cosa.

Redactar textos

Em de tenir en compte que si redactem el text en impersonal, "Se sap ..., s'ha comprovat.., l'estil es més distanciat del lector que si el redactem en primera persona del plural, "Sabem, coneixem que ..." (estil més proper al lector).

Oracions de relatiu adjectives

Les oracions de relatiu adjectives són oracions subordinades encapçalades per un pronom relatiu.
Són equivalents sintàcticament a un adjectiu, a un complement del nom, ...
Per tant, les oracions de relatiu adjectives complementen i qualifiquen un substantiu; fan funció de complement del nom.

El pis que em van ensenyar ahir ja l'han venut

• que em van ensenyar ahir --> és l'oració de relatiu adjectiva
• "que"  substitueix a "pis" (em van ensenyar ahir el pis).
• l'oració de relatiu es pot substituir per un adjectiu  --> El pis gran ja l'han venut

Hem visitat el museu en el qual vas perdre la motxilla.

• en el que vas perdre la motxilla --> és l'oració de relatiu adjectiva.
• "en el que" substitueix a museu ( vas perdre la motxilla en el museu).
• l'oració de relatiu es pot substituir per un adjectiu --> Hem visitat el museu d'art.

Pronoms relatius:

àton: que.
tònic: què (per a coses), qui (per a persones).
compost: el qual, la qual, els quals, les quals (poden anar precedits per: a, amb, de, en, per, per a, ...).
neutre: la qual cosa.


Per construir correctament oracions de relatiu s'ha de tenir en compte si la funció del pronom relatiu dins de l'oració és:

1. Una funció sense preposició (subjectes, complements directes i certs complements circumstancials de temps)
2. Una funció amb preposició àtona (complements indirectes, complements verbals i certs complements circumstancials).
3. Una funció amb preposició tònica ( especialment complements circumstancials).

Així doncs,

SENSE PREPOSICIÓ

1.- QUE

• subjecte
• CD
• CC de temps

2.- Son correctes els pronoms el qual, la qual, els quals i les quals sense preposició si les oracions de relatiu són explicatives.


AMB PREPOSICIÓ

Precedides per: a, amb, de, en, per, per a, on, per on...

1.- QUÈ (per coses)

• CI
• C. verbal
• C. circumstancial

2.- QUI (per persones)

• CI
• C. verbal
• C. circumstancial

3.- EL QUAL, LA QUAL, ELS QUALS, LES QUALS

• CI
• C. verbal
• C. circumstancial

* Si la preposició és tònica (contra, a partir de, sense ...) fem servir el relatiu compost.
                       Contra el qual, a partir del qual, sense la qual ...
EX: L'equip contra el qual han jugat és de Reus.

Paraules Homòfones

Són paraules o expressions que tenen el mateix so i diferent significat.

alhora
a l'hora
abocar
evocar
desvelar
desvetllar
ensaïmada
enciamada
les llums
les llums
aleshores
a les hores

Gerundi

El gerundi és correcte en aquells casos en què expressa una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal.
Però és incorrecte quan expressa una acció posterior.
Va caure, trencant-se coll i barres ( no es correcte, primer va caure i després s'ho va trencar)  Pot substituir-se per i  --> Va caure i es va trencar coll i barres

Ha acabat el discurs agraint l'ajut --> Acabar i agrair passen en el mateix temps. (correcte)

Per saber si una construcció amb gerundi és correcta, hem de passar el gerundi a davant i veure si l'oració té sentit:

Agraint l'ajut de tots, ha acabat el discurs (correcte)
Trencant-se coll i barres va caure ( incorrecte)

No són normatius els gerundis amb  -guent
És podent (poguent no es correcte)
És sabent (sapiguent no es correcte)
És volent ( volguent no es correcte)

No posem dièresi en els gerundis que acaben en vocal + -int
posseint, produint, induint ...
Si que en porten: aïllant, suïcidant, ...

No s'ha d'abusar de la construcció (estar + gerundi) per expressar que una cosa passa ara mateix.
Cal fer servir el present per indicar accions que s'esdevenen en aquest moment, en els darrers dies:
Aquests dies estem tenint molta feina (No es correcte)
Aquests dies temin molta feina. (Correcte)

Només és aconsellable la perífrasi ( estar + gerundi) si s'expressa reiteració:
Has estat empipat tota la tarda.
Estaven disparant i per això no s'hi van poder acostar.

És correcta la constucció (anar + gerundi)
Anem fent, vés passant, van tirant ...

Participis irregulars

Hi ha diversos verbs que tenen els participis irregulars

-ST  --> Pondre, veure i derivats
correspost, corresposta, correspostos, correspostes
vist, vista, vistos, vistes.

-S --> Acabats en -ndre (tret de vendre i pondre) -mentre, -ènyer, imprimir, cloure i derivats
refós, refosa, refosos, refoses
pres, presa, presos, preses
empès, empesa, empesos, empeses
reclòs, reclosa, reclosos, recloses
imprès, impresa, impresos, impreses

-T després de vocal --> dir, dur, escriure, fer, treure, constrènyer
dit, dita, dits, dites
dut, duta, duts, dutes
constret, constreta, constrets, constretes

-T després de -or --> morir, absoldre, moldre, resoldre, toldre
mort, morta, morts, mortes
absolt, absolta, absolts, absoltes
mòlt, mòlta, mòlts, mòltes

-RT --> cobrir, obrir, complir, establir, oferir, complir, reblir, sofrir i suplir
cobert, coberta, coberts, cobertes
obert, oberta, oberts, obertes
complert, complerta, complerts, complertes

-GUT --> tenir, venir, seure, haver, voler, poder. Acabats en -còrrer, -èixer, i la majoria d'acabats en -ure.
tingut, tinguda, tinguts, tingudes
ocorregut, ocorreguda, ocorreguts, ocorregudes
aparegut, apareguda, apareguts, aparegudes
begut, beguda, beguts, begudes

-SCUT --> viure, créixer, néixer o nàixer
viscut, viscuda, viscuts, viscudes
crescut, crescuda, crescuts, crescudes
nascut, nascuda, nascuts, nascudes

Recorda! És cabut (capigut no es correcte), és sabut (sapigut no es correcte). Si són correctes venut i vengut.

El participi del verb romandre és romàs (El parc havia romàs desert)

El verb coure té dos participis  cuit i cogut. (La carn s'ha cuit massa. La ferida m'ha cogut molt).

Dièresi

La dièresi indica que la i i la u no formen amb les vocals immediates, i que per tant es pronuncien en síl·labes diferents:

beina --> veïna                                   becaina --> cocaïna, heroïna
ho veia --> obeïa                                noia --> oïa
t'ho duia --> traduïa                            Sau --> saüc

La dièresi també indica que la u dels grups güe, güi, qüe, qüi, s'ha de pronunciar:
freqüència, ubiqüitat, llengües,ambigüitat ...

La dièresi no coincideix sempre amb la síl·laba tònica de la paraula:
aïllar, amoïnar, traïdor, posseïdor, intuïció, fruïció ...

* Si en una vocal coincideixen accent i dièresi, hi deixem l'accent:
país (pa-ís), obeíem (o-be-í-em)

Els verbs de la primera conjugació, acabats en  -ear, -iar, -uar tenen formes amb dièresi a la terminació, sempre a la segona vocal:

canviï, estudiïs, anunciïn, suïn, actuïn ...

Els participis dels verbs acabats en -ir: proveït, conduït, ...
Cal anar en compte especialment amb els verbs:
agraïa
agraïes
agraïa
agraíem
agraíeu
agraïen

La paraula reüll i formes del verb reeixir porten dièresi:
reïxo, reïxes, reïx ...

També porten dièresi: proïsme i lluïsme.

NO porten dièresi:

1.- Els infinitius, gerundis, futurs i condicionals dels verbs acabats en vocal + ir:

agrair, agraint, agrairé, agrairia, construir, construint, construiré, construiria

2.- Els mots formats amb prefixos:

contraindicat, reincidir, antiimflamatori ...

3.- Les paraules que acaben amb els sufixos -isme, -ista

arcaisme, altruisme, ateisme, egoisme, egoista, monoteista ...

Mots que se solen pronunciar d'una manera incorrecta.

Hi ha un grup de mots que se solen pronunciar d'una manera que no és la normativa, pel que fa a la síl·laba tònica.

SÓN MOTS AGUTS

alfil, elit, futbol, handbol, hoquei, iber, interval, oboè, oceà, policrom, poliglot, timpà, xassís, zenit

SÓN MOTS PLANS

acne, aeròlit, amoníac, atmosfera, austríac, cardíac, dinamo, ibera, karate, leucòcit, medul·la, mimesi, míssil, monòlit, omòplat, rèptil, termòstat, tèxtil, torticoli, víking

SÓN MOTS ESDRÚIXOLS

àloe, aurèola, dióptria, èczema, elèctrode, olimpíada, període, pneumònia, políedre, Etiòpia, Himàlaia, Marràqueix.

Interferències entre la segona i la tercera conjugació

Hi ha una sèrie de verbs que en català són de la 2a conjugació, però que per influencia del castellà es conjuguen malament comi si fossin de la 3a conjugació.

Els verbs acabats en -batre, -rompre, -metre o -cebre

Com: batre, debatre, trametre, readmetre, rompre, interrompre, corrompre, irrompre, admetre, emetre, permetre, concebre, percebre, decebre, fondre, difondre, córrer, ocórrer, cloure, concloure ...

Els verbs acabats en -fondre, -cloure o -córrer son velars como beure, seure, moure, vendre...
(Cloure --> cloïa, cloïes, cloïa, cloíem, cloíeu, cloïen) Igual que incloure,concloure, excloure ...
Present de subjuntiu                          Imperfet de subjuntiu
fongui                                                   fongués
fonguis                                                 fonguessis
fongui                                                   fongués
fonguem                                               fonguéssim
fongueu                                                fonguéssiu
fonguin                                                 fonguessin

En canvi, córrer i derivats tenen un so velar en l'imperfet de subjuntiu però no en el present de subjuntiu i en el imperatiu:

Present de subjuntiu          Imperfet de subjuntiu             Imperatiu
corri                                     corregués
corris                                    correguessis                               corre
corri                                      corregués                                   corri
correm                                  correguéssim                              correm
correu                                   correguéssiu                               correu
corrin                                    correguessin                               corrin

Antonímia

Un antònim es un mot que té un sentit oposat a un altre. Molts mots no tenen cap antònim, especialment els substantius que disignen essers o objectes. En canvi, els substantius que defineixen qualitats i els adverbis poden tenir antònims.

Imperatiu

L'us de l'impeatiu comporta que s'hagin de col·locar els pronombs febles darrere del verb. ( proseu-hi, empolseu-ho...)

ÀNIMS!

Fes una llista de la gent que estimes i posa el teu nom a dalt de tot.

Fes una llista de les teves virtuts, aparcant la modèstia.

Felicita't per totes les coses bones que has fet a la vida.

Mandreja al llit abans de llevar-te.

Segueix la teva intuïció.

Encarrega una pizza i oblida't de preparar el sopar.

Exclou de la teva dieta els aliments poc saludables.

Aprèn a viure cada moment.

Recorda que sempre que se'ns tanca una porta se'ns obre una finestra.

Llegeix.

Aprèn a dir que no.

Troba el que més t'agrada fer i fes-ho. Això et mantindrà viu, emocionat i emocionant.

Vés-te'n a la perruqueria i canvia d'imatge.

Agafa un nadó a coll.

Deixa de fumar ...

Accentuació

L'accent gràfic es posa per marcar la síl·laba tònica únicament en determinades paraules, segons aquestes normes:

AGUDES

S'accentuen si acaben en:
                                              a     e     i     o     u
                                              as   es    is   os    us
                                                    en    in

* No s'accentuen si acaben en i o u que formin part d'un diftong (servei, desmai, avui, cacau, vindreu ...)


PLANES

A l'inrevés de les agudes, o sigui, s'accentuen quan no acaben en vocal, vocal més essa i -en, -in.

* Si s'accentuen si acaben en i o u que formin part d'un diftong  (passàveu, dormíssiu, cabéssiu ...)


ESDRÚIXOLES

S'accentuen sempre.

TIPUS D'ACCENTS
La à porta sempre accent obert.
La í i la ú sempre porten accent tancat
la e i la o el poden portar obert o tancat è, é, ò, ó. ( cinquè, tindré, això, cançó)

Separació de síl·labes

Per saber si un mot és pla o esdrúixol l'hem de separar correctament per síl·labes.

Diftong es quan dues vocals és pronuncien en una mateixa síl·laba.
Hiat es quan dues vocals pertanyen a síl·labes diferents.


1.- Hi ha diftong:

1.  Amb els grups  ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou
2. Amb els grups: ua, ue, uo darrere q i g
3. Quan tenim tres vocals juntes i la del mig és una i o una u.

Exemples:
ai-re                             qua-dre                      fe-ia
rei-na                           pas-qües                    no-ia
al-moi-na                     quo-ta                        ca-uen
cui-na                           llen-gua
ba-bau                          llen-gües
eu-ga                            ai-guo-ta
por-tés-siu
mou-re

2.- ia, ie, io i ua, ue, uo darrere de consonant no són mai un diftong, per tant, se separen sempre. A igual que ua, ue, uo, a no ser que vagin darrere de g o q.
vi-vèn-ci-a
pro-nun-ci-a-ci-ó
es-ta-tu-a
in-nò-cu-es

Sinonímia

Moltes vegades, una llengua té més d'un terme per poder expressar la mateixa idea:
mòbil, aparell, telèfon
ràpid, de pressa

Quan alguns mots, o algunes expressions, tenen el mateix significat, diem que són termes sinònims.

Quan redactem un text recorrem habitualment a l'ús de sinònims per no repetir les mateixes paraules de forma excessiva.

Vocabulari

Unitat 1 S2

addiccions                                            
innòcues
salut
mòbil
actitud
circumstància
despesa
augmenta
rebuig
emprar
sospita



Unitat 2 S2


intel·ligència
fonamentals (fundamentals no es correcte)
bandejat
virtut
gaudir
rigidesa
enginy, enginyosa
enuig
anticossos
empra --> Usar, fer servir (alguna cosa)
consento (consenteixo no es correcte)
cregueu (creieu no es correcte)
virtuts
mandrejar
intuïció
manca de temps
perruqueria, perruca
trampejar
triomfar
suportar
safareig
àdhuc --> fins i tot
sobreentesos
dubto
susdita
afer --> és una cosa important que s'ha de fer, un problema que s'ha de resoldre, un negoci, etc. Tenir un afer amb una persona és ternir-hi relacions íntimes.



Unitat 3 S2


sens dubte
assolellat
indret
obagues (obac) --> indret on no hi arriva el sol. L'obac o l'obaga d'una muntanya és el cantó més humit, on el sol no toca gaire i fa menys calor que a l'altre cantó, al solell.
nodrir-se (alimentar-se)
forneix (proporciona)
envaït (colonitzat)
cobejat (dessitjat)
saboros/a (sabros no es correcte)
paràsit
graella --> Una graella és un estri de cuina per a coure carn o altres aliments directament sobre les brases del foc. És formada per una sèrie de barres primes de ferro, col·locades l'una al costat de l'altra una mica separades, i per un mànec també de ferro.
sarments --> Un sarment o una sarment és una branca d'un cep o d'una parra. Els sarments secs fan un foc molt viu.
llard --> és el greix que es treu fonent el sagí del porc. A vegades, es fa servir llard per a cuinar en lloc de mantega o oli.
sègol (cereal)



Unitat 4 S2

mòn - mundial
remuntar
rigorosos
raïms
bodega. --> Espai tancat que, en els vaixells mercants, és situat sota la coberta superior i destinat al transport de la càrrega.
celler. --> És un local on és elaborat i sotmès a envelliment o a maduració el vi. Al celler hi arriba la verema i se'n fa el tractament mecànic per tal d'obtenir-ne el most o la pasta de verema que es posarà a fermentar en els cups o tines de fermentació. Un cop obtingut el vi, se'l sotmet a tractament, criança i envelliment per tal que en surtin les virtuts i característiques que li donaran qualitat i el singularitzaran. Finalment, s'hi embotella el vi perquè continuï el seu procés de perfeccionament o bé perquè arribi als consumidors.
bot --> Embarcació menor, generalment de fusta, sense coberta ni corredor,
propulsada a rem, a vela o a motor.
bóta --> És un recipient fet de fusta o pell destinat a contenir begudes alcohòliques en general vins de criança i destil·lats.
bota --> És un tipus de calçat que cobreix el peu i part de la cama.
barraló --> Mesura de vi equivalent a la quarta part d'una carga, o sigui trenta-dos porrons. Bóta petita per a vi d'un barraló de cabuda.
barril --> Bóta petita, de secció transversal circular o ovalada, proveïda generalment de sis cèrcols i d'una capacitat que oscil·la, segons el tipus, entre 7 litres i 150. 
vinyers
pellofa --> pell de fruites i llegums.
polpa
llavor
suren -- > Verb surar. Sostenir-se un cos a la superfície d'un líquid.(En castellà flotar)
esprémer (esprimir no es correcte) --> Prémer fortament (una cosa) per fer-ne sortir el suc, el líquid, que conté. Treure (d'algú o d'alguna cosa) tot el partit possible.
verema --> És la recol·lecció o collita del raïm per la producció del vi. El període de verema varia entre febrer i abril (en l'hemisferi Sud), i juliol i octubre (en l'hemisferi nord). El temps de col·lecta depèn del grau de maduració del raïm i de la varietat, i és molt important per obtenir una relació percentual entre els sucres i els àcids en el gra de raïm amb un valor òptim per a el tipus de vi que es vol produir.
barrusca --> La rapa o barrusca és el raïm desproveït de grans.
gerds --> Un gerd és un fruit comestible petit i arrodonit, de color vermell i de gust agredolç, que es fa en un arbust.
cistell de vímet (en castellà, mimbre)
vambes. Calçat esportiu



Unitat 5 S2

pólvora
èczema
pròpia
al·lèrgia
andròmines --> Una andròmina és una màquina, un moble o un altre objecte que està fet malbé, que fa nosa i que ja no serveix per a res.
dejeccions --> excrements
símptomes



Unitat 6 S2

milions (millons és incorrecte)
escriptor
he descobert ( no és correcte m'he donat compte)

Unitat 7 S2

basar-se
expressar
agressivitat
prodigiosa
depressions
angoixa (amb "a")
endevinar (adivinar no és correcte)
joguines (juguets i juguines no és correcte)
tarda (tarde no és correcte)
bressolar --> Gronxar, especialment el bressol d'una criatura.
conscient
Aixó perjudica molt les dones ( a les dones no és correcte)
Uns pares eduquen una nena .. (a una nena no és correcte)

Textos explicatius

Textos explicatius

Els textos explicatius ofereixen informació de forma més o menys detallada sobre alguna qüestió. És important que siguin clars i entenedors. Moltes vegades, després de l'anàlisi o l'exposició del tema de què tracten contenen alguns consells o recomanacions.

L'objectiu d'un text explicatiu o expositiu és trasmetre informació objectiva. A vegades el text pot incloures opinions i comentaris subjectius de l'autor.
Algunes idees per redactar textos explicatius, consells o instruccions:

1.- Adequació

• Què volem explicar i a qui.
• Quina extensió ha de tenir el text (és un estudi, o un article breu)
• Quin tipus de llenguatge hem d'emprar (més tècnic, més col·loquial...)

2.- Selecció d'idees

• Fer un esquema del contingut del text amb les idees o informació que tenim.
• Les indicacions han de ser clares i concises. Utilitzarem frases curtes i un vocabulari precís.

3.- Organització

A) Ha de constar d'una presentació, un desenvolupament i una conclusió.
B) Podem fer servir elements de connexió per organitzar el text, com:

• Per ordenar, prioritzar o fer referència: En primer lloc, per comenár, abans de tot, d'una banda, d'altra banda, tot seguit, per aquestes raons, pel que fa a, en relació amb, ...
• Per explicar o exemplificar: és clar que, és evident que, és fàcil comprovar com, i és que, és a dir, en altres paraules, per exemple, com ara, ...
• Per exposar causa o finalitat: ateses aquestes circumstàncies, a causa d'aquests fets, per causa de, com que és comprovable que, perquè, ja que, a fi que, per tal que, amb l'objectiu que, ...
• Per indicar conseqüencia: efectivament, per tant, consegüenment, així doncs, ...
• Per constrastar o fer objeccions: en un sentit, els uns, els altres, és cert que, però, en canvi, això no obstant, malgrat que, si bé, tot i que, ...
• Per concloure: finalment, per acabar, per concloure, en conclusió, resumint, em pregunto, aconsello que, considero, penso, agraeixo, ...

C) També podem utilitzar símbols o numeracions.


* Per donar instruccions de forma directa podem fer servir diverses estructures:

   HAVER + INFINITIU

CALDRE + INFINITIU

CALDRE + QUE

IMPERATIU

Exemples: S'ha d'incloure, heu d'incloure, cal incloure, cal que inclogueu, incloeu.

El més habitual, quan escrivim un text llarg, és combinar-les.

Verbs amb formes velaritzades

Quan el verb acaba en -c en la primera persona del present d'indicatiu, diem que és un verb velar.

Verbs velars: beure, seure, moure, creure, aprendre, encendre, resoldre, vendre, conèixer, aparèixer ...
Exemples: jo bec, jo sec, jo venc, jo aprenc, jo entenc, jo encenc, jo resolc ...

Els verbs velars presenten  -gu- en els dos temps de subjuntiu.

Present de subjuntiu                                    Imperfet de subjuntiu
Vol que ...                                                       Volia que ...
Espera que ...                                                  Esperava que ...
Necessitem que ...                                           Necessitàvem que ...
jo                begui                                          begués
tu                beguis                                        beguessis
ell/ella         begui                                          begués
nosaltres      beguem                                      beguéssim
vosaltres      begueu                                       beguéssiu
ells /elles     beguin                                        beguessin

La segona persona del singular (tu) ens ajuda a conjugar la segona del plural (vosaltres)

Els verbs saber i caber son especials: presenten -gu- al present de subjuntiu, però no a l'imperfet de subjuntiu

Present de subjuntiu                                   Imperfet de subjuntiu
sàpiga          càpiga                                       sabés             cabés
sàpigues       càpigues                                   sabessis          cabessis
sàpiga          càpiga                                       sabés              cabés
sapiguem     capiguem                                   sabéssim        cabéssim
sapigueu      capigueu                                    sabéssiu         cabéssiu
sàpiguen      càpiguen                                    sabessin         cabessin


ORDRES

Quan volem expressar una ordre amb NO, es a dir, una PROHIBICIÓ, fem servir, el present de subjuntiu.

Com que els verbs velars presenten gu als temps de subjuntiu, sempre tindrem formes velars amb gu en les ordres negatives.

Exemples:
No respongueu cap pregunta als periodistes.
No begueu aigua d'aquesta!
No escrigueu amb llapis.

Quan volem expressar una ordre de forma directa, fem servir l'imperatiu. La majoria de verbs velars tenen aquests models d'imperatiu:

tu               beu               coneix
vostè          begui            conegui
nosaltres    beguem        coneguem
vosaltres    beveu           coneixeu
vostès        beguin          coneguin

* La segona persona del singular i del plural no tenen gu.

Alguns verbs velars (dir, estar, poder, voler, saber...) tenen aquest model d'imperatiu:

tu              digues
vostè         digui
nosaltres   diguem
vosaltres   digueu
vostès        diguin

Tant si l'ordre és negativa com positiva ens pot ajudar recordar això:

la 2a. del singular (Tu) és igual a la 2a del plural (Vosaltres)

Exemples:
Tu, ven la casa  --> vosaltres, veneu la casa
tu, no venguis la casa --> vosaltres, no vengueu la casa
tu, mou la cadira --> vosaltres, moveu la cadira
tu, no moguis la cadira --> vosaltres, no mogueu la cadira.