dijous, 6 de març del 2025
dissabte, 28 de gener del 2012
Composició. El guionet.
Composició és unir dos mots que ja tenen sentit per serparat. Podem unir mots diversos:
verbs+substantius, adjectius +substantius, substantius+substantius, etc.
S'escriuen sense guionet:
S'escriuen amb guionet:
verbs+substantius, adjectius +substantius, substantius+substantius, etc.
S'escriuen sense guionet:
- Mots compostos amb prefixos tònics ( exrector, preindustrial, preromànic...)
- Mots amb el primer terme acabat en -o (grecoromà, sociolingüistic...)
- Mots compostos en general (allioli, capicua, coliflor, capgrós, maldecap, pocavergonya, sordmut, vistiplau, ...)
S'escriuen amb guionet:
- Compostos d'un punt cardinal (sud-africa, nord-americà, sud-oest, ...)
- Compostos de mots catalans, si el primer acaba en vocal i el segon comença per, r,s,x ( guarda-roba, penja-robes, barba-ros, barba-roig, busca-raons, gira-sol, para-sol, poca-solta, penya-segat, para-xocs, escura-xemeneies, ...)
- Compostos formats per mots repetitius o expressius (bum-bum, nyec-nyec, nyigui-nyogui, patim-patam, rau-rau, xino-xano, xiu-xiu, ...)
- Compostos formats per un primer component accentuat (mà-llarg, pél-curt, pèl-roig, ...)
- Compostos que presenten problemes de lectura (Font-romeu, Puig-reig, pit-roig, cin-en-rama, plats-i-olles, ...)
- Compostos populars (abans-d'ahir, adéu-siau, cul-de-sac, corre-cuita, ...)
- No + substantiu ( la no-violència, el no-res, ...)
Essa Sonora
El so [z] que anomenem essa sonora, es pot representar amb s o z, segons el context.
Z
S
Z
- Principi de mot --> zona, zero, zebra, zoològic ...
- després de consonant --> senzill, esmorzar, dotze, salze, utilitzar, zebra, zeta, onze, esmorzar ...
S
- entre vocals --> casa, vellesa, rosa, fastigosa, pisos, països, tesi, anestèsia, gasos, nasal, decisió, oasi, crisi, camisa, asil, gasa, frase, obesitat, dosi, Àsia, casos, entusiasme, análisi, centèsim, lesió...
Polisèmia i homonímia
De vegades un mot té més d'un sentit:
Mot polisèmic --> és quan té més d'un significat. Per exemple: premsa
Mot homònim --> és quan dos o més mots es pronuncien i s'escriuen igual però són paraules diferents i tenen un significat diferent. Per exemple: dur
Mot polisèmic --> és quan té més d'un significat. Per exemple: premsa
- Màquina que serveix per esprémer, esclafar.
- Aparell d'imprimir.
- Conjunt de publicacions periòdiques...
Mot homònim --> és quan dos o més mots es pronuncien i s'escriuen igual però són paraules diferents i tenen un significat diferent. Per exemple: dur
- Verb dur
- Adjectiu dur
B i V
Normalment després de m s'escriu b: embolicar, tombar ...
Després de n s'escriu v: inventar, canvi, enviar... A excepció de:
Alguns pseudoderivats s'escriuen diferent d'altres mots de la mateixa família:
calb, calbejar, calbet però calvície
abortiu però avortar, avortament
cerbral, cerebel però cervell
corb, encorbar, econrbat però còrvids
labial però llavi
mòbil, immòbil, automòbil però moure, moviment, movible
nebulós, nebulitzador però núvol, ennuvolat, nuvolada, nuvolositat
probable, improbale, probabilitat però provar, provable, emprovar
S'escriuen amb B:
abans, acabar, arribar, baf, baró, basc, bena, beina, biga, biscaí, bivac, bolcar, bolquet, comboi, desimbolt, rebentar, rebolcar, riba, saba, treballar, trobador, trobar, ...
S'escriuen amb V:
advocat, alcova, almívar, arravatar, arrova, avall, avarca, avi, avorri, bava, canvi, caravel·la, cascavell, cavalcar, cavall, civada, covard, endívia, envernissar, envestir, espavilar, esvelt, fava, galvana, gavany, gavardina, gavarra, gavatx, gleva, govern, gravar, haver, javelina, pavelló, raval, rave, rivet, sivella, tàvec, taverna, travar, traveta, trèvol, vaixell, veella, vermelló, vernís, vogar, ...
Després de n s'escriu v: inventar, canvi, enviar... A excepció de:
- Circumval·lació
- tramvia
- triumvir
Alguns pseudoderivats s'escriuen diferent d'altres mots de la mateixa família:
calb, calbejar, calbet però calvície
abortiu però avortar, avortament
cerbral, cerebel però cervell
corb, encorbar, econrbat però còrvids
labial però llavi
mòbil, immòbil, automòbil però moure, moviment, movible
nebulós, nebulitzador però núvol, ennuvolat, nuvolada, nuvolositat
probable, improbale, probabilitat però provar, provable, emprovar
S'escriuen amb B:
abans, acabar, arribar, baf, baró, basc, bena, beina, biga, biscaí, bivac, bolcar, bolquet, comboi, desimbolt, rebentar, rebolcar, riba, saba, treballar, trobador, trobar, ...
S'escriuen amb V:
advocat, alcova, almívar, arravatar, arrova, avall, avarca, avi, avorri, bava, canvi, caravel·la, cascavell, cavalcar, cavall, civada, covard, endívia, envernissar, envestir, espavilar, esvelt, fava, galvana, gavany, gavardina, gavarra, gavatx, gleva, govern, gravar, haver, javelina, pavelló, raval, rave, rivet, sivella, tàvec, taverna, travar, traveta, trèvol, vaixell, veella, vermelló, vernís, vogar, ...
Oracions específicatives i explicatives
Les oracions explicatives han d'anar tancades entre signes de puntuació.
Espefcifícativa --> Els alumnes de 2nC que van fer totes les activitats han aprovat
Explicativa --> Els alumnes de 2nC, que van fer totes les activitats, han aprovat
Malgrat que les oracions son idèntiques (a excepció dels signes de puntuació), el significat és diferent.
Espefcifícativa --> Els alumnes de 2nC que van fer totes les activitats han aprovat
- Sols han aprovat els que van fer totes les activitats
Explicativa --> Els alumnes de 2nC, que van fer totes les activitats, han aprovat
- Tots van fer totes les activitats, així que tots han aprovat.
Malgrat que les oracions son idèntiques (a excepció dels signes de puntuació), el significat és diferent.
La paraula més adequada
alhora --> al mateix temps
a l'hora --> referent a hora.
desvelar --> descobrir, revelar, quelcom que estava amagat.
desvetllar --> treure la son
necessari --> no es pot passar sense ella, no se'n pot prescindir.
precís --> està perfectament determinat, és justament el que ha de ser.
altres --> indica que no és la mateixa persona o la mateixa cosa que la que s'ha dit abans. Sempre porta al davant un, el o de (Em deixaràs un altre llibre?).Encara un més.Sempre porta al davant (Posa-me'n un altre kilo).
demés --> a més a més
mateixa --> no és diferent, és idèntic.
pròpia --> és d'una persona o d'una cosa i no d'altres, és meu i no d'un altre. És possessiu, indica que una cosa és d'algú.
ensaïmada --> és una pasta rodona feta amb farina, ou, sucre i saïm. Se li dóna la forma d'un cargol.
enciamada --> amanida d’enciam, d’escarola o d’altres verdures que se solen menjar crues.
el llum --> és un estri o aparell que fa llum artificial.
la llum --> és la forma d'energia que ens permet veure les coses.
aleshores --> en aquell moment, en aquest cas.
a les hores --> referent a hores.
el son --> és l'estat de repòs en què es troben les persones i els animals quan dormen.
la son --> és el desig de dormir, les ganes de dormir.
dobles (verb doblar) --> fer que alguna cosa sigui el doble del que era.
doblegues (verb doblegar) --> Plegar un paper, una roba, un filferro, etc., posant una part sobre l'altra.
planell --> és un terreny pla i no gaire gran que s'aixeca enmig d'una plana.
plànol --> és un pla d'una ciutat, d'un país, d'un edifici, etc, que ens ajuda a no perdre'ns.
el fi --> és allò que es vol aconseguir amb qualsevol acció. L'objectiu.
la fi --> és el punt últim o la part última d'alguna cosa. La nit és la fi del dia; la mort és la fi de la vida.
abocar --> Fer sortir d'un recipient, inclinant-lo, el que hi ha a dins.
evocar --> Fer que una cosa vingui a la memòria, a la imaginació.
bena --> és una tira de drap que es fa servir per a tapar ferides o per a embolicar alguna part del cos.
vena --> és un conducte que porta la sang des de les diverses parts del cos cap al cor.
boga --> és una planta de fulles dures, molt llargues i dretes, que serveix per a fer seients de cadira, estores, etc.
voga --> és el fet de vogar o remar. Estar en voga és estar de moda, estar acceptat per molta gent.
beta --> Nom de la segona lletra de l'alfabet grec β, Β.
veta --> és una tira de roba llarga i estreta, de lli o de cotó, que es fa servir per a lligar, per a fer rivets, etc. Seguir la veta a algú és no portar-li la contrària.
bot --> és un recipient de pell que es fa servir per a posar líquids, especialment vi. És un salt que un animal o una persona fa de sobte. És una barca petita sense coberta.
vot --> és l'opinió que dóna una persona quan es fan eleccions, quan s'ha de decidir alguna cosa en assemblea, etc. Promesa d'una cosa que una persona o un grup de persones fan a Déu, a la Mare de Déu o a algun sant.
bull --> és el moviment que fa un líquid quan el fem bullir. Diem que a una persona li falta un bull quan és una mica boja i fa coses estranyes.
vull --> primera persona del verb voler.
bast --> Que és poc fi, poc delicat.
vast --> D'una gran extensió, molt gran.
baga --> és un nus que es fa al final d'una corda o d'un cordill i que forma una anella. Els cordons de les sabates es corden fent baga. Cargol de fusteria que acaba en una anella. Es fa servir per a penjar-hi alguna cosa.
vaga --> és el fet de deixar de treballar durant una estona o durant uns dies per reivindicar alguna cosa.
a l'hora --> referent a hora.
desvelar --> descobrir, revelar, quelcom que estava amagat.
desvetllar --> treure la son
necessari --> no es pot passar sense ella, no se'n pot prescindir.
precís --> està perfectament determinat, és justament el que ha de ser.
altres --> indica que no és la mateixa persona o la mateixa cosa que la que s'ha dit abans. Sempre porta al davant un, el o de (Em deixaràs un altre llibre?).Encara un més.Sempre porta al davant (Posa-me'n un altre kilo).
demés --> a més a més
mateixa --> no és diferent, és idèntic.
pròpia --> és d'una persona o d'una cosa i no d'altres, és meu i no d'un altre. És possessiu, indica que una cosa és d'algú.
ensaïmada --> és una pasta rodona feta amb farina, ou, sucre i saïm. Se li dóna la forma d'un cargol.
enciamada --> amanida d’enciam, d’escarola o d’altres verdures que se solen menjar crues.
el llum --> és un estri o aparell que fa llum artificial.
la llum --> és la forma d'energia que ens permet veure les coses.
aleshores --> en aquell moment, en aquest cas.
a les hores --> referent a hores.
el son --> és l'estat de repòs en què es troben les persones i els animals quan dormen.
la son --> és el desig de dormir, les ganes de dormir.
dobles (verb doblar) --> fer que alguna cosa sigui el doble del que era.
doblegues (verb doblegar) --> Plegar un paper, una roba, un filferro, etc., posant una part sobre l'altra.
planell --> és un terreny pla i no gaire gran que s'aixeca enmig d'una plana.
plànol --> és un pla d'una ciutat, d'un país, d'un edifici, etc, que ens ajuda a no perdre'ns.
el fi --> és allò que es vol aconseguir amb qualsevol acció. L'objectiu.
la fi --> és el punt últim o la part última d'alguna cosa. La nit és la fi del dia; la mort és la fi de la vida.
abocar --> Fer sortir d'un recipient, inclinant-lo, el que hi ha a dins.
evocar --> Fer que una cosa vingui a la memòria, a la imaginació.
bena --> és una tira de drap que es fa servir per a tapar ferides o per a embolicar alguna part del cos.
vena --> és un conducte que porta la sang des de les diverses parts del cos cap al cor.
boga --> és una planta de fulles dures, molt llargues i dretes, que serveix per a fer seients de cadira, estores, etc.
voga --> és el fet de vogar o remar. Estar en voga és estar de moda, estar acceptat per molta gent.
beta --> Nom de la segona lletra de l'alfabet grec β, Β.
veta --> és una tira de roba llarga i estreta, de lli o de cotó, que es fa servir per a lligar, per a fer rivets, etc. Seguir la veta a algú és no portar-li la contrària.
bot --> és un recipient de pell que es fa servir per a posar líquids, especialment vi. És un salt que un animal o una persona fa de sobte. És una barca petita sense coberta.
vot --> és l'opinió que dóna una persona quan es fan eleccions, quan s'ha de decidir alguna cosa en assemblea, etc. Promesa d'una cosa que una persona o un grup de persones fan a Déu, a la Mare de Déu o a algun sant.
bull --> és el moviment que fa un líquid quan el fem bullir. Diem que a una persona li falta un bull quan és una mica boja i fa coses estranyes.
vull --> primera persona del verb voler.
bast --> Que és poc fi, poc delicat.
vast --> D'una gran extensió, molt gran.
baga --> és un nus que es fa al final d'una corda o d'un cordill i que forma una anella. Els cordons de les sabates es corden fent baga. Cargol de fusteria que acaba en una anella. Es fa servir per a penjar-hi alguna cosa.
vaga --> és el fet de deixar de treballar durant una estona o durant uns dies per reivindicar alguna cosa.
Redactar textos
Em de tenir en compte que si redactem el text en impersonal, "Se sap ..., s'ha comprovat.., l'estil es més distanciat del lector que si el redactem en primera persona del plural, "Sabem, coneixem que ..." (estil més proper al lector).
dijous, 26 de gener del 2012
Oracions de relatiu adjectives
Les oracions de relatiu adjectives són oracions subordinades encapçalades per un pronom relatiu.
Són equivalents sintàcticament a un adjectiu, a un complement del nom, ...
Per tant, les oracions de relatiu adjectives complementen i qualifiquen un substantiu; fan funció de complement del nom.
Pronoms relatius:
àton: que.
tònic: què (per a coses), qui (per a persones).
compost: el qual, la qual, els quals, les quals (poden anar precedits per: a, amb, de, en, per, per a, ...).
neutre: la qual cosa.
Per construir correctament oracions de relatiu s'ha de tenir en compte si la funció del pronom relatiu dins de l'oració és:
SENSE PREPOSICIÓ
1.- QUE
AMB PREPOSICIÓ
Precedides per: a, amb, de, en, per, per a, on, per on...
1.- QUÈ (per coses)
Contra el qual, a partir del qual, sense la qual ...
EX: L'equip contra el qual han jugat és de Reus.
Són equivalents sintàcticament a un adjectiu, a un complement del nom, ...
Per tant, les oracions de relatiu adjectives complementen i qualifiquen un substantiu; fan funció de complement del nom.
El pis que em van ensenyar ahir ja l'han venut
- que em van ensenyar ahir --> és l'oració de relatiu adjectiva
- "que" substitueix a "pis" (em van ensenyar ahir el pis).
- l'oració de relatiu es pot substituir per un adjectiu --> El pis gran ja l'han venut
- en el que vas perdre la motxilla --> és l'oració de relatiu adjectiva.
- "en el que" substitueix a museu ( vas perdre la motxilla en el museu).
- l'oració de relatiu es pot substituir per un adjectiu --> Hem visitat el museu d'art.
Pronoms relatius:
àton: que.
tònic: què (per a coses), qui (per a persones).
compost: el qual, la qual, els quals, les quals (poden anar precedits per: a, amb, de, en, per, per a, ...).
neutre: la qual cosa.
Per construir correctament oracions de relatiu s'ha de tenir en compte si la funció del pronom relatiu dins de l'oració és:
- Una funció sense preposició (subjectes, complements directes i certs complements circumstancials de temps)
- Una funció amb preposició àtona (complements indirectes, complements verbals i certs complements circumstancials).
- Una funció amb preposició tònica ( especialment complements circumstancials).
SENSE PREPOSICIÓ
1.- QUE
- subjecte
- CD
- CC de temps
AMB PREPOSICIÓ
Precedides per: a, amb, de, en, per, per a, on, per on...
1.- QUÈ (per coses)
- CI
- C. verbal
- C. circumstancial
- CI
- C. verbal
- C. circumstancial
- CI
- C. verbal
- C. circumstancial
Contra el qual, a partir del qual, sense la qual ...
EX: L'equip contra el qual han jugat és de Reus.
Paraules Homòfones
Són paraules o expressions que tenen el mateix so i diferent significat.
alhora
a l'hora
abocar
evocar
desvelar
desvetllar
ensaïmada
enciamada
les llums
les llums
aleshores
a les hores
dilluns, 23 de gener del 2012
Gerundi
El gerundi és correcte en aquells casos en què expressa una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal.
Però és incorrecte quan expressa una acció posterior.
Va caure, trencant-se coll i barres ( no es correcte, primer va caure i després s'ho va trencar) Pot substituir-se per i --> Va caure i es va trencar coll i barres
Ha acabat el discurs agraint l'ajut --> Acabar i agrair passen en el mateix temps. (correcte)
Per saber si una construcció amb gerundi és correcta, hem de passar el gerundi a davant i veure si l'oració té sentit:
Agraint l'ajut de tots, ha acabat el discurs (correcte)
Trencant-se coll i barres va caure ( incorrecte)
No són normatius els gerundis amb -guent
És podent (poguent no es correcte)
És sabent (sapiguent no es correcte)
És volent ( volguent no es correcte)
No posem dièresi en els gerundis que acaben en vocal + -int
posseint, produint, induint ...
Si que en porten: aïllant, suïcidant, ...
No s'ha d'abusar de la construcció (estar + gerundi) per expressar que una cosa passa ara mateix.
Cal fer servir el present per indicar accions que s'esdevenen en aquest moment, en els darrers dies:
Aquests dies estem tenint molta feina (No es correcte)
Aquests dies temin molta feina. (Correcte)
Només és aconsellable la perífrasi ( estar + gerundi) si s'expressa reiteració:
Has estat empipat tota la tarda.
Estaven disparant i per això no s'hi van poder acostar.
És correcta la constucció (anar + gerundi)
Anem fent, vés passant, van tirant ...
Però és incorrecte quan expressa una acció posterior.
Va caure, trencant-se coll i barres ( no es correcte, primer va caure i després s'ho va trencar) Pot substituir-se per i --> Va caure i es va trencar coll i barres
Ha acabat el discurs agraint l'ajut --> Acabar i agrair passen en el mateix temps. (correcte)
Per saber si una construcció amb gerundi és correcta, hem de passar el gerundi a davant i veure si l'oració té sentit:
Agraint l'ajut de tots, ha acabat el discurs (correcte)
Trencant-se coll i barres va caure ( incorrecte)
No són normatius els gerundis amb -guent
És podent (poguent no es correcte)
És sabent (sapiguent no es correcte)
És volent ( volguent no es correcte)
No posem dièresi en els gerundis que acaben en vocal + -int
posseint, produint, induint ...
Si que en porten: aïllant, suïcidant, ...
No s'ha d'abusar de la construcció (estar + gerundi) per expressar que una cosa passa ara mateix.
Cal fer servir el present per indicar accions que s'esdevenen en aquest moment, en els darrers dies:
Aquests dies estem tenint molta feina (No es correcte)
Aquests dies temin molta feina. (Correcte)
Només és aconsellable la perífrasi ( estar + gerundi) si s'expressa reiteració:
Has estat empipat tota la tarda.
Estaven disparant i per això no s'hi van poder acostar.
És correcta la constucció (anar + gerundi)
Anem fent, vés passant, van tirant ...
Participis irregulars
Hi ha diversos verbs que tenen els participis irregulars
-ST --> Pondre, veure i derivats
correspost, corresposta, correspostos, correspostes
vist, vista, vistos, vistes.
-S --> Acabats en -ndre (tret de vendre i pondre) -mentre, -ènyer, imprimir, cloure i derivats
refós, refosa, refosos, refoses
pres, presa, presos, preses
empès, empesa, empesos, empeses
reclòs, reclosa, reclosos, recloses
imprès, impresa, impresos, impreses
-T després de vocal --> dir, dur, escriure, fer, treure, constrènyer
dit, dita, dits, dites
dut, duta, duts, dutes
constret, constreta, constrets, constretes
-T després de -or --> morir, absoldre, moldre, resoldre, toldre
mort, morta, morts, mortes
absolt, absolta, absolts, absoltes
mòlt, mòlta, mòlts, mòltes
-RT --> cobrir, obrir, complir, establir, oferir, complir, reblir, sofrir i suplir
cobert, coberta, coberts, cobertes
obert, oberta, oberts, obertes
complert, complerta, complerts, complertes
-GUT --> tenir, venir, seure, haver, voler, poder. Acabats en -còrrer, -èixer, i la majoria d'acabats en -ure.
tingut, tinguda, tinguts, tingudes
ocorregut, ocorreguda, ocorreguts, ocorregudes
aparegut, apareguda, apareguts, aparegudes
begut, beguda, beguts, begudes
-SCUT --> viure, créixer, néixer o nàixer
viscut, viscuda, viscuts, viscudes
crescut, crescuda, crescuts, crescudes
nascut, nascuda, nascuts, nascudes
Recorda! És cabut (capigut no es correcte), és sabut (sapigut no es correcte). Si són correctes venut i vengut.
El participi del verb romandre és romàs (El parc havia romàs desert)
El verb coure té dos participis cuit i cogut. (La carn s'ha cuit massa. La ferida m'ha cogut molt).
-ST --> Pondre, veure i derivats
correspost, corresposta, correspostos, correspostes
vist, vista, vistos, vistes.
-S --> Acabats en -ndre (tret de vendre i pondre) -mentre, -ènyer, imprimir, cloure i derivats
refós, refosa, refosos, refoses
pres, presa, presos, preses
empès, empesa, empesos, empeses
reclòs, reclosa, reclosos, recloses
imprès, impresa, impresos, impreses
-T després de vocal --> dir, dur, escriure, fer, treure, constrènyer
dit, dita, dits, dites
dut, duta, duts, dutes
constret, constreta, constrets, constretes
-T després de -or --> morir, absoldre, moldre, resoldre, toldre
mort, morta, morts, mortes
absolt, absolta, absolts, absoltes
mòlt, mòlta, mòlts, mòltes
-RT --> cobrir, obrir, complir, establir, oferir, complir, reblir, sofrir i suplir
cobert, coberta, coberts, cobertes
obert, oberta, oberts, obertes
complert, complerta, complerts, complertes
-GUT --> tenir, venir, seure, haver, voler, poder. Acabats en -còrrer, -èixer, i la majoria d'acabats en -ure.
tingut, tinguda, tinguts, tingudes
ocorregut, ocorreguda, ocorreguts, ocorregudes
aparegut, apareguda, apareguts, aparegudes
begut, beguda, beguts, begudes
-SCUT --> viure, créixer, néixer o nàixer
viscut, viscuda, viscuts, viscudes
crescut, crescuda, crescuts, crescudes
nascut, nascuda, nascuts, nascudes
Recorda! És cabut (capigut no es correcte), és sabut (sapigut no es correcte). Si són correctes venut i vengut.
El participi del verb romandre és romàs (El parc havia romàs desert)
El verb coure té dos participis cuit i cogut. (La carn s'ha cuit massa. La ferida m'ha cogut molt).
Dièresi
La dièresi indica que la i i la u no formen amb les vocals immediates, i que per tant es pronuncien en síl·labes diferents:
beina --> veïna becaina --> cocaïna, heroïna
ho veia --> obeïa noia --> oïa
t'ho duia --> traduïa Sau --> saüc
La dièresi també indica que la u dels grups güe, güi, qüe, qüi, s'ha de pronunciar:
freqüència, ubiqüitat, llengües,ambigüitat ...
La dièresi no coincideix sempre amb la síl·laba tònica de la paraula:
aïllar, amoïnar, traïdor, posseïdor, intuïció, fruïció ...
* Si en una vocal coincideixen accent i dièresi, hi deixem l'accent:
país (pa-ís), obeíem (o-be-í-em)
Els verbs de la primera conjugació, acabats en -ear, -iar, -uar tenen formes amb dièresi a la terminació, sempre a la segona vocal:
canviï, estudiïs, anunciïn, suïn, actuïn ...
Els participis dels verbs acabats en -ir: proveït, conduït, ...
Cal anar en compte especialment amb els verbs:
agraïa
agraïes
agraïa
agraíem
agraíeu
agraïen
La paraula reüll i formes del verb reeixir porten dièresi:
reïxo, reïxes, reïx ...
També porten dièresi: proïsme i lluïsme.
NO porten dièresi:
1.- Els infinitius, gerundis, futurs i condicionals dels verbs acabats en vocal + ir:
agrair, agraint, agrairé, agrairia, construir, construint, construiré, construiria
2.- Els mots formats amb prefixos:
contraindicat, reincidir, antiimflamatori ...
3.- Les paraules que acaben amb els sufixos -isme, -ista
arcaisme, altruisme, ateisme, egoisme, egoista, monoteista ...
beina --> veïna becaina --> cocaïna, heroïna
ho veia --> obeïa noia --> oïa
t'ho duia --> traduïa Sau --> saüc
La dièresi també indica que la u dels grups güe, güi, qüe, qüi, s'ha de pronunciar:
freqüència, ubiqüitat, llengües,ambigüitat ...
La dièresi no coincideix sempre amb la síl·laba tònica de la paraula:
aïllar, amoïnar, traïdor, posseïdor, intuïció, fruïció ...
* Si en una vocal coincideixen accent i dièresi, hi deixem l'accent:
país (pa-ís), obeíem (o-be-í-em)
Els verbs de la primera conjugació, acabats en -ear, -iar, -uar tenen formes amb dièresi a la terminació, sempre a la segona vocal:
canviï, estudiïs, anunciïn, suïn, actuïn ...
Els participis dels verbs acabats en -ir: proveït, conduït, ...
Cal anar en compte especialment amb els verbs:
agraïa
agraïes
agraïa
agraíem
agraíeu
agraïen
La paraula reüll i formes del verb reeixir porten dièresi:
reïxo, reïxes, reïx ...
També porten dièresi: proïsme i lluïsme.
NO porten dièresi:
1.- Els infinitius, gerundis, futurs i condicionals dels verbs acabats en vocal + ir:
agrair, agraint, agrairé, agrairia, construir, construint, construiré, construiria
2.- Els mots formats amb prefixos:
contraindicat, reincidir, antiimflamatori ...
3.- Les paraules que acaben amb els sufixos -isme, -ista
arcaisme, altruisme, ateisme, egoisme, egoista, monoteista ...
Mots que se solen pronunciar d'una manera incorrecta.
Hi ha un grup de mots que se solen pronunciar d'una manera que no és la normativa, pel que fa a la síl·laba tònica.
SÓN MOTS AGUTS
alfil, elit, futbol, handbol, hoquei, iber, interval, oboè, oceà, policrom, poliglot, timpà, xassís, zenit
SÓN MOTS PLANS
acne, aeròlit, amoníac, atmosfera, austríac, cardíac, dinamo, ibera, karate, leucòcit, medul·la, mimesi, míssil, monòlit, omòplat, rèptil, termòstat, tèxtil, torticoli, víking
SÓN MOTS ESDRÚIXOLS
àloe, aurèola, dióptria, èczema, elèctrode, olimpíada, període, pneumònia, políedre, Etiòpia, Himàlaia, Marràqueix.
SÓN MOTS AGUTS
alfil, elit, futbol, handbol, hoquei, iber, interval, oboè, oceà, policrom, poliglot, timpà, xassís, zenit
SÓN MOTS PLANS
acne, aeròlit, amoníac, atmosfera, austríac, cardíac, dinamo, ibera, karate, leucòcit, medul·la, mimesi, míssil, monòlit, omòplat, rèptil, termòstat, tèxtil, torticoli, víking
SÓN MOTS ESDRÚIXOLS
àloe, aurèola, dióptria, èczema, elèctrode, olimpíada, període, pneumònia, políedre, Etiòpia, Himàlaia, Marràqueix.
Interferències entre la segona i la tercera conjugació
Hi ha una sèrie de verbs que en català són de la 2a conjugació, però que per influencia del castellà es conjuguen malament comi si fossin de la 3a conjugació.
Els verbs acabats en -batre, -rompre, -metre o -cebre
Com: batre, debatre, trametre, readmetre, rompre, interrompre, corrompre, irrompre, admetre, emetre, permetre, concebre, percebre, decebre, fondre, difondre, córrer, ocórrer, cloure, concloure ...
Els verbs acabats en -fondre, -cloure o -córrer son velars como beure, seure, moure, vendre...
(Cloure --> cloïa, cloïes, cloïa, cloíem, cloíeu, cloïen) Igual que incloure,concloure, excloure ...
Present de subjuntiu Imperfet de subjuntiu
fongui fongués
fonguis fonguessis
fongui fongués
fonguem fonguéssim
fongueu fonguéssiu
fonguin fonguessin
En canvi, córrer i derivats tenen un so velar en l'imperfet de subjuntiu però no en el present de subjuntiu i en el imperatiu:
Present de subjuntiu Imperfet de subjuntiu Imperatiu
corri corregués
corris correguessis corre
corri corregués corri
correm correguéssim correm
correu correguéssiu correu
corrin correguessin corrin
Antonímia
Un antònim es un mot que té un sentit oposat a un altre. Molts mots no tenen cap antònim, especialment els substantius que disignen essers o objectes. En canvi, els substantius que defineixen qualitats i els adverbis poden tenir antònims.
Imperatiu
L'us de l'impeatiu comporta que s'hagin de col·locar els pronombs febles darrere del verb. ( proseu-hi, empolseu-ho...)
ÀNIMS!
Fes
una llista de la gent que estimes i posa el teu nom a dalt de tot.
Fes
una llista de les teves virtuts, aparcant la modèstia.
Felicita't
per totes les coses bones que has fet a la vida.
Mandreja
al llit abans de llevar-te.
Segueix
la teva intuïció.
Encarrega
una pizza i oblida't de preparar el sopar.
Exclou
de la teva dieta els aliments poc saludables.
Aprèn
a viure cada moment.
Recorda
que sempre que se'ns tanca una porta se'ns obre una finestra.
Llegeix.
Aprèn
a dir que no.
Troba el que més t'agrada fer i fes-ho. Això et mantindrà viu, emocionat i emocionant.
Troba el que més t'agrada fer i fes-ho. Això et mantindrà viu, emocionat i emocionant.
Vés-te'n
a la perruqueria i canvia d'imatge.
Agafa
un nadó a coll.
Deixa
de fumar ...
diumenge, 22 de gener del 2012
Accentuació
L'accent gràfic es posa per marcar la síl·laba tònica únicament en determinades paraules, segons aquestes normes:
AGUDES
S'accentuen si acaben en:
a e i o u
as es is os us
en in
* No s'accentuen si acaben en i o u que formin part d'un diftong (servei, desmai, avui, cacau, vindreu ...)
PLANES
A l'inrevés de les agudes, o sigui, s'accentuen quan no acaben en vocal, vocal més essa i -en, -in.
* Si s'accentuen si acaben en i o u que formin part d'un diftong (passàveu, dormíssiu, cabéssiu ...)
ESDRÚIXOLES
S'accentuen sempre.
TIPUS D'ACCENTS
La à porta sempre accent obert.
La í i la ú sempre porten accent tancat
la e i la o el poden portar obert o tancat è, é, ò, ó. ( cinquè, tindré, això, cançó)
AGUDES
S'accentuen si acaben en:
a e i o u
as es is os us
en in
* No s'accentuen si acaben en i o u que formin part d'un diftong (servei, desmai, avui, cacau, vindreu ...)
PLANES
A l'inrevés de les agudes, o sigui, s'accentuen quan no acaben en vocal, vocal més essa i -en, -in.
* Si s'accentuen si acaben en i o u que formin part d'un diftong (passàveu, dormíssiu, cabéssiu ...)
ESDRÚIXOLES
S'accentuen sempre.
TIPUS D'ACCENTS
La à porta sempre accent obert.
La í i la ú sempre porten accent tancat
la e i la o el poden portar obert o tancat è, é, ò, ó. ( cinquè, tindré, això, cançó)
Separació de síl·labes
Per saber si un mot és pla o esdrúixol l'hem de separar correctament per síl·labes.
Diftong es quan dues vocals és pronuncien en una mateixa síl·laba.
Hiat es quan dues vocals pertanyen a síl·labes diferents.
1.- Hi ha diftong:
ai-re qua-dre fe-ia
rei-na pas-qües no-ia
al-moi-na quo-ta ca-uen
cui-na llen-gua
ba-bau llen-gües
eu-ga ai-guo-ta
por-tés-siu
mou-re
2.- ia, ie, io i ua, ue, uo darrere de consonant no són mai un diftong, per tant, se separen sempre. A igual que ua, ue, uo, a no ser que vagin darrere de g o q.
vi-vèn-ci-a
pro-nun-ci-a-ci-ó
es-ta-tu-a
in-nò-cu-es
Diftong es quan dues vocals és pronuncien en una mateixa síl·laba.
Hiat es quan dues vocals pertanyen a síl·labes diferents.
1.- Hi ha diftong:
- Amb els grups ai, ei, oi, ui, au, eu, iu, ou
- Amb els grups: ua, ue, uo darrere q i g
- Quan tenim tres vocals juntes i la del mig és una i o una u.
ai-re qua-dre fe-ia
rei-na pas-qües no-ia
al-moi-na quo-ta ca-uen
cui-na llen-gua
ba-bau llen-gües
eu-ga ai-guo-ta
por-tés-siu
mou-re
2.- ia, ie, io i ua, ue, uo darrere de consonant no són mai un diftong, per tant, se separen sempre. A igual que ua, ue, uo, a no ser que vagin darrere de g o q.
vi-vèn-ci-a
pro-nun-ci-a-ci-ó
es-ta-tu-a
in-nò-cu-es
Sinonímia
Moltes vegades, una llengua té més d'un terme per poder expressar la mateixa idea:
mòbil, aparell, telèfon
ràpid, de pressa
Quan alguns mots, o algunes expressions, tenen el mateix significat, diem que són termes sinònims.
Quan redactem un text recorrem habitualment a l'ús de sinònims per no repetir les mateixes paraules de forma excessiva.
mòbil, aparell, telèfon
ràpid, de pressa
Quan alguns mots, o algunes expressions, tenen el mateix significat, diem que són termes sinònims.
Quan redactem un text recorrem habitualment a l'ús de sinònims per no repetir les mateixes paraules de forma excessiva.
Vocabulari
Unitat 1 S2
addiccions
innòcues
salut
mòbil
actitud
circumstància
despesa
augmenta
rebuig
emprar
sospita
Unitat 2 S2
intel·ligència
fonamentals (fundamentals no es correcte)
bandejat
virtut
gaudir
rigidesa
enginy, enginyosa
enuig
anticossos
empra --> Usar, fer servir (alguna cosa)
consento (consenteixo no es correcte)
cregueu (creieu no es correcte)
virtuts
mandrejar
intuïció
manca de temps
perruqueria, perruca
trampejar
triomfar
suportar
safareig
àdhuc --> fins i tot
sobreentesos
dubto
susdita
afer --> és una cosa important que s'ha de fer, un problema que s'ha de resoldre, un negoci, etc. Tenir un afer amb una persona és ternir-hi relacions íntimes.
Unitat 3 S2
sens dubte
assolellat
indret
obagues (obac) --> indret on no hi arriva el sol. L'obac o l'obaga d'una muntanya és el cantó més humit, on el sol no toca gaire i fa menys calor que a l'altre cantó, al solell.
nodrir-se (alimentar-se)
forneix (proporciona)
envaït (colonitzat)
cobejat (dessitjat)
saboros/a (sabros no es correcte)
paràsit
graella --> Una graella és un estri de cuina per a coure carn o altres aliments directament sobre les brases del foc. És formada per una sèrie de barres primes de ferro, col·locades l'una al costat de l'altra una mica separades, i per un mànec també de ferro.
sarments --> Un sarment o una sarment és una branca d'un cep o d'una parra. Els sarments secs fan un foc molt viu.
llard --> és el greix que es treu fonent el sagí del porc. A vegades, es fa servir llard per a cuinar en lloc de mantega o oli.
sègol (cereal)
Unitat 4 S2
mòn - mundial
remuntar
rigorosos
raïms
bodega. --> Espai tancat que, en els vaixells mercants, és situat sota la coberta superior i destinat al transport de la càrrega.
celler. --> És un local on és elaborat i sotmès a envelliment o a maduració el vi. Al celler hi arriba la verema i se'n fa el tractament mecànic per tal d'obtenir-ne el most o la pasta de verema que es posarà a fermentar en els cups o tines de fermentació. Un cop obtingut el vi, se'l sotmet a tractament, criança i envelliment per tal que en surtin les virtuts i característiques que li donaran qualitat i el singularitzaran. Finalment, s'hi embotella el vi perquè continuï el seu procés de perfeccionament o bé perquè arribi als consumidors.
bot --> Embarcació menor, generalment de fusta, sense coberta ni corredor,
propulsada a rem, a vela o a motor.
bóta --> És un recipient fet de fusta o pell destinat a contenir begudes alcohòliques en general vins de criança i destil·lats.
bota --> És un tipus de calçat que cobreix el peu i part de la cama.
barraló --> Mesura de vi equivalent a la quarta part d'una carga, o sigui trenta-dos porrons. Bóta petita per a vi d'un barraló de cabuda.
barril --> Bóta petita, de secció transversal circular o ovalada, proveïda generalment de sis cèrcols i d'una capacitat que oscil·la, segons el tipus, entre 7 litres i 150.
vinyers
pellofa --> pell de fruites i llegums.
polpa
llavor
suren -- > Verb surar. Sostenir-se un cos a la superfície d'un líquid.(En castellà flotar)
esprémer (esprimir no es correcte) --> Prémer fortament (una cosa) per fer-ne sortir el suc, el líquid, que conté. Treure (d'algú o d'alguna cosa) tot el partit possible.
verema --> És la recol·lecció o collita del raïm per la producció del vi. El període de verema varia entre febrer i abril (en l'hemisferi Sud), i juliol i octubre (en l'hemisferi nord). El temps de col·lecta depèn del grau de maduració del raïm i de la varietat, i és molt important per obtenir una relació percentual entre els sucres i els àcids en el gra de raïm amb un valor òptim per a el tipus de vi que es vol produir.
barrusca --> La rapa o barrusca és el raïm desproveït de grans.
gerds --> Un gerd és un fruit comestible petit i arrodonit, de color vermell i de gust agredolç, que es fa en un arbust.
cistell de vímet (en castellà, mimbre)
vambes. Calçat esportiu
Unitat 5 S2
pólvora
èczema
pròpia
al·lèrgia
andròmines --> Una andròmina és una màquina, un moble o un altre objecte que està fet malbé, que fa nosa i que ja no serveix per a res.
dejeccions --> excrements
símptomes
Unitat 6 S2
milions (millons és incorrecte)
escriptor
he descobert ( no és correcte m'he donat compte)
Unitat 7 S2
basar-se
expressar
agressivitat
prodigiosa
depressions
angoixa (amb "a")
endevinar (adivinar no és correcte)
joguines (juguets i juguines no és correcte)
tarda (tarde no és correcte)
bressolar --> Gronxar, especialment el bressol d'una criatura.
conscient
Aixó perjudica molt les dones ( a les dones no és correcte)
Uns pares eduquen una nena .. (a una nena no és correcte)
addiccions
innòcuessalut
mòbil
actitud
circumstància
despesa
augmenta
rebuig
emprar
sospita
Unitat 2 S2
intel·ligència
fonamentals (fundamentals no es correcte)
bandejat
virtut
gaudir
rigidesa
enginy, enginyosa
enuig
anticossos
empra --> Usar, fer servir (alguna cosa)
consento (consenteixo no es correcte)
cregueu (creieu no es correcte)
virtuts
mandrejar
intuïció
manca de temps
perruqueria, perruca
trampejar
triomfar
suportar
safareig
àdhuc --> fins i tot
sobreentesos
dubto
susdita
afer --> és una cosa important que s'ha de fer, un problema que s'ha de resoldre, un negoci, etc. Tenir un afer amb una persona és ternir-hi relacions íntimes.
Unitat 3 S2
sens dubte
assolellat
indret
obagues (obac) --> indret on no hi arriva el sol. L'obac o l'obaga d'una muntanya és el cantó més humit, on el sol no toca gaire i fa menys calor que a l'altre cantó, al solell.
nodrir-se (alimentar-se)
forneix (proporciona)
envaït (colonitzat)
cobejat (dessitjat)
saboros/a (sabros no es correcte)
paràsit
graella --> Una graella és un estri de cuina per a coure carn o altres aliments directament sobre les brases del foc. És formada per una sèrie de barres primes de ferro, col·locades l'una al costat de l'altra una mica separades, i per un mànec també de ferro.
sarments --> Un sarment o una sarment és una branca d'un cep o d'una parra. Els sarments secs fan un foc molt viu.
llard --> és el greix que es treu fonent el sagí del porc. A vegades, es fa servir llard per a cuinar en lloc de mantega o oli.
sègol (cereal)
Unitat 4 S2
mòn - mundial
remuntar
rigorosos
raïms
bodega. --> Espai tancat que, en els vaixells mercants, és situat sota la coberta superior i destinat al transport de la càrrega.
celler. --> És un local on és elaborat i sotmès a envelliment o a maduració el vi. Al celler hi arriba la verema i se'n fa el tractament mecànic per tal d'obtenir-ne el most o la pasta de verema que es posarà a fermentar en els cups o tines de fermentació. Un cop obtingut el vi, se'l sotmet a tractament, criança i envelliment per tal que en surtin les virtuts i característiques que li donaran qualitat i el singularitzaran. Finalment, s'hi embotella el vi perquè continuï el seu procés de perfeccionament o bé perquè arribi als consumidors.
bot --> Embarcació menor, generalment de fusta, sense coberta ni corredor,
propulsada a rem, a vela o a motor.
bóta --> És un recipient fet de fusta o pell destinat a contenir begudes alcohòliques en general vins de criança i destil·lats.
bota --> És un tipus de calçat que cobreix el peu i part de la cama.
barraló --> Mesura de vi equivalent a la quarta part d'una carga, o sigui trenta-dos porrons. Bóta petita per a vi d'un barraló de cabuda.
barril --> Bóta petita, de secció transversal circular o ovalada, proveïda generalment de sis cèrcols i d'una capacitat que oscil·la, segons el tipus, entre 7 litres i 150.
vinyers
pellofa --> pell de fruites i llegums.
polpa
llavor
suren -- > Verb surar. Sostenir-se un cos a la superfície d'un líquid.(En castellà flotar)
esprémer (esprimir no es correcte) --> Prémer fortament (una cosa) per fer-ne sortir el suc, el líquid, que conté. Treure (d'algú o d'alguna cosa) tot el partit possible.
verema --> És la recol·lecció o collita del raïm per la producció del vi. El període de verema varia entre febrer i abril (en l'hemisferi Sud), i juliol i octubre (en l'hemisferi nord). El temps de col·lecta depèn del grau de maduració del raïm i de la varietat, i és molt important per obtenir una relació percentual entre els sucres i els àcids en el gra de raïm amb un valor òptim per a el tipus de vi que es vol produir.
barrusca --> La rapa o barrusca és el raïm desproveït de grans.
gerds --> Un gerd és un fruit comestible petit i arrodonit, de color vermell i de gust agredolç, que es fa en un arbust.
cistell de vímet (en castellà, mimbre)
vambes. Calçat esportiu
Unitat 5 S2
pólvora
èczema
pròpia
al·lèrgia
andròmines --> Una andròmina és una màquina, un moble o un altre objecte que està fet malbé, que fa nosa i que ja no serveix per a res.
dejeccions --> excrements
símptomes
Unitat 6 S2
milions (millons és incorrecte)
escriptor
he descobert ( no és correcte m'he donat compte)
Unitat 7 S2
basar-se
expressar
agressivitat
prodigiosa
depressions
angoixa (amb "a")
endevinar (adivinar no és correcte)
joguines (juguets i juguines no és correcte)
tarda (tarde no és correcte)
bressolar --> Gronxar, especialment el bressol d'una criatura.
conscient
Aixó perjudica molt les dones ( a les dones no és correcte)
Uns pares eduquen una nena .. (a una nena no és correcte)
Textos explicatius
Textos explicatius
Els textos explicatius ofereixen informació de forma més o menys detallada sobre alguna qüestió. És important que siguin clars i entenedors. Moltes vegades, després de l'anàlisi o l'exposició del tema de què tracten contenen alguns consells o recomanacions.
L'objectiu d'un text explicatiu o expositiu és trasmetre informació objectiva. A vegades el text pot incloures opinions i comentaris subjectius de l'autor.
Algunes idees per redactar textos explicatius, consells o instruccions:
1.- Adequació
A) Ha de constar d'una presentació, un desenvolupament i una conclusió.
B) Podem fer servir elements de connexió per organitzar el text, com:
* Per donar instruccions de forma directa podem fer servir diverses estructures:
Els textos explicatius ofereixen informació de forma més o menys detallada sobre alguna qüestió. És important que siguin clars i entenedors. Moltes vegades, després de l'anàlisi o l'exposició del tema de què tracten contenen alguns consells o recomanacions.
L'objectiu d'un text explicatiu o expositiu és trasmetre informació objectiva. A vegades el text pot incloures opinions i comentaris subjectius de l'autor.
Algunes idees per redactar textos explicatius, consells o instruccions:
1.- Adequació
- Què volem explicar i a qui.
- Quina extensió ha de tenir el text (és un estudi, o un article breu)
- Quin tipus de llenguatge hem d'emprar (més tècnic, més col·loquial...)
- Fer un esquema del contingut del text amb les idees o informació que tenim.
- Les indicacions han de ser clares i concises. Utilitzarem frases curtes i un vocabulari precís.
A) Ha de constar d'una presentació, un desenvolupament i una conclusió.
B) Podem fer servir elements de connexió per organitzar el text, com:
- Per ordenar, prioritzar o fer referència: En primer lloc, per comenár, abans de tot, d'una banda, d'altra banda, tot seguit, per aquestes raons, pel que fa a, en relació amb, ...
- Per explicar o exemplificar: és clar que, és evident que, és fàcil comprovar com, i és que, és a dir, en altres paraules, per exemple, com ara, ...
- Per exposar causa o finalitat: ateses aquestes circumstàncies, a causa d'aquests fets, per causa de, com que és comprovable que, perquè, ja que, a fi que, per tal que, amb l'objectiu que, ...
- Per indicar conseqüencia: efectivament, per tant, consegüenment, així doncs, ...
- Per constrastar o fer objeccions: en un sentit, els uns, els altres, és cert que, però, en canvi, això no obstant, malgrat que, si bé, tot i que, ...
- Per concloure: finalment, per acabar, per concloure, en conclusió, resumint, em pregunto, aconsello que, considero, penso, agraeixo, ...
* Per donar instruccions de forma directa podem fer servir diverses estructures:
HAVER + INFINITIU
CALDRE + INFINITIU
CALDRE + QUE
IMPERATIU
Exemples: S'ha d'incloure, heu d'incloure, cal incloure, cal que inclogueu, incloeu.
El més habitual, quan escrivim un text llarg, és combinar-les.
Verbs amb formes velaritzades
Quan el verb acaba en -c en la primera persona del present d'indicatiu, diem que és un verb velar.
Verbs velars: beure, seure, moure, creure, aprendre, encendre, resoldre, vendre, conèixer, aparèixer ...
Exemples: jo bec, jo sec, jo venc, jo aprenc, jo entenc, jo encenc, jo resolc ...
Els verbs velars presenten -gu- en els dos temps de subjuntiu.
Present de subjuntiu Imperfet de subjuntiu
Vol que ... Volia que ...
Espera que ... Esperava que ...
Necessitem que ... Necessitàvem que ...
jo begui begués
tu beguis beguessis
ell/ella begui begués
nosaltres beguem beguéssim
vosaltres begueu beguéssiu
ells /elles beguin beguessin
La segona persona del singular (tu) ens ajuda a conjugar la segona del plural (vosaltres)
Els verbs saber i caber son especials: presenten -gu- al present de subjuntiu, però no a l'imperfet de subjuntiu
Present de subjuntiu Imperfet de subjuntiu
sàpiga càpiga sabés cabés
sàpigues càpigues sabessis cabessis
sàpiga càpiga sabés cabés
sapiguem capiguem sabéssim cabéssim
sapigueu capigueu sabéssiu cabéssiu
sàpiguen càpiguen sabessin cabessin
ORDRES
Quan volem expressar una ordre amb NO, es a dir, una PROHIBICIÓ, fem servir, el present de subjuntiu.
Com que els verbs velars presenten gu als temps de subjuntiu, sempre tindrem formes velars amb gu en les ordres negatives.
Exemples:
No respongueu cap pregunta als periodistes.
No begueu aigua d'aquesta!
No escrigueu amb llapis.
Quan volem expressar una ordre de forma directa, fem servir l'imperatiu. La majoria de verbs velars tenen aquests models d'imperatiu:
tu beu coneix
vostè begui conegui
nosaltres beguem coneguem
vosaltres beveu coneixeu
vostès beguin coneguin
* La segona persona del singular i del plural no tenen gu.
Alguns verbs velars (dir, estar, poder, voler, saber...) tenen aquest model d'imperatiu:
tu digues
vostè digui
nosaltres diguem
vosaltres digueu
vostès diguin
Tant si l'ordre és negativa com positiva ens pot ajudar recordar això:
la 2a. del singular (Tu) és igual a la 2a del plural (Vosaltres)
Exemples:
Tu, ven la casa --> vosaltres, veneu la casa
tu, no venguis la casa --> vosaltres, no vengueu la casa
tu, mou la cadira --> vosaltres, moveu la cadira
tu, no moguis la cadira --> vosaltres, no mogueu la cadira.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)